dilluns, de febrer 27, 2006

 

Pilar Malla, síndica de greuges critica l'ordenança

La Síndic de Greuges de Barcelona rep quasi 1.000 queixes després del seu primer any

La Síndic de Greuges de la ciutat, Pilar Malla, ha advertit a l'Ajuntament que "la societat no es canvia per decret", en al·lusió a l'aplicació de l'ordenança del civisme, que va entrar en vigor el passat gener. "La llei és poderosa però encara ho és més la necessitat i cal aconseguir donar alternatives als més necessitats perquè superin la seva situació", ha assegurat Malla, qui ha reclamat posar en marxa el pla d'inclusió social per als més desafavorits, previst per la pròpia ordenança. Malla ha defensat la necessitat de "donar a conèixer els serveis socials", de competència municipal, i ha assegurat que en els pròxims exercicis "no volem més queixes sinó més agravis" a la ciutat. La Síndic de Greuges de Barcelona ha rebut 948 queixes en el seu primer any de funcionament, segons recull l'informe d'activitats de 2005.

 

L'agència Catalana de protecció de dades comunica obertura expedient sancionador

La Vanguardia

RAMON SUÑÉ - 27/02/2006
BARCELONA

Varapalo al Ayuntamiento de Barcelona por aplicar de forma inadecuada la ordenanza de la convivencia en el espacio público. La Agència Catalana de Protecció de Dades ha comunicado al Consistorio la apertura de un expediente sancionador por una supuesta vulneración de los derechos individuales de las mujeres que ejercen la prostitución en algunas calles de la ciudad, en particular en la ronda Sant Antoni y la calle Sant Ramon y sus aledaños. La agencia, autoridad catalana en materia de ficheros creados o gestionados por organismos dependientes o vinculados con las administraciones públicas, entiende que la Guardia Urbana se excedió en sus funciones al interrogar a las trabajadoras sexuales y anotar, con profusión de detalles, sus datos personales.

La decisión de abrir el expediente sancionador fue comunicada por la Agència Catalana de Protecció de Dades al Ayuntamiento el pasado jueves. Fuentes municipales aseguraron a La Vanguardia que, nada más recibir la comunicación del organismo autónomo adscrito a la Conselleria de Governació, el gobierno municipal, con carácter preventivo, dio instrucciones a la policía local para que dejara de realizar el procedimiento de identificación de las prostitutas que motivó la denuncia efectuada por Àmbit Dona. Esta entidad, que ofrece asistencia y educación sanitaria a trabajadoras sexuales, se dirigió el pasado día 2 a la Agència de Protecció de Dades exponiéndole su preocupación ante la posibilidad de que los agentes de la Guardia Urbana estuvieran elaborando un censo de prostitutas.

La inquietud de Àmbit Dona, y de otras asociaciones que trabajan en el ámbito de la prostitución y en la defensa de los derechos de las personas que la ejercen, se fundamentaba en la minuciosidad y la abundancia de las cuestiones exigidas por los policías y en el uso que pudiera darse a esta información. Precisamente, una de las observaciones que la agencia ha hecho constar en su informe es la posibilidad de que las autoridades locales estuvieran investigando las conductas sexuales de las personas. El Ayuntamiento no admite esta apreciación e insiste en que su objetivo no es otro que el de garantizar el cumplimiento de una ordenanza que regula el buen uso del espacío público común.

Desde un principio, el Ayuntamiento de Barcelona negó que su intención fuera la de elaborar un registro pormenorizado de las prostitutas callejeras. En el informe que remitió a la agencia atendiendo al requerimiento que ésta le hizo, argumentó que la recogida de datos era una medida garantista con la finalidad de evitar que alguna de las posibles infractoras de la nueva ordenanza municipal del civismo pudiera ser objeto de una sanción económica sin haber sido advertida o informada previamente de la prohibición de practicar esa actividad en determinados lugares (a menos de 200 metros de distancia de un centro educativo) y condiciones (cuando excluya o limite la compatibilidad de los diferentes usos del espacio público).

La normativa, que entró en vigor el 25 de enero, establece que, antes de multar a las prostitutas o a sus clientes, los agentes deben informarles que su conducta está prohibida y pedirles que no persistan en ella. En las tres primeras semanas de aplicación se formularon 83 denuncias por incumplimiento del capítulo que hace referencia a la oferta y demanda de servicios sexuales en la vía pública.

Los servicios jurídicos del Ayuntamiento han comenzado a analizar en detalle la resolución del organismo que vela en Catalunya por el respeto de las libertades y los derechos fundamentales, en lo que concierne a los datos personales y al uso que de ellos hacen las administraciones públicas. En cualquier caso, el propósito es el de presentar recurso contra una decisión que no deja en buen lugar al Consistorio.

dijous, de desembre 22, 2005

 

Nova convocatòria: 22 de desembre a les 20 h cassolada a Plaça Sant Jaume


El proper 22 de desembre a les 20 h., un dia abans de la seva aprovació, s'ha convocat a Plaça Sant Jaume una cassolada contra la nova ordenança cínica. Porteu cassoles, estris de cuina, xiulets i tota mena de material que fagi soroll a fi i efecte de mostrar el nostre descontent.

Fe-m'ho córrer.

dilluns, de desembre 19, 2005

 

Vídeo de la manifestació

Des d'aquí us podeu descarregar el vídeo que s'ha editat de la manifestació contra l'ordenança cínica.

dissabte, de desembre 17, 2005

 

5000 persones prenen els carrers en defensa de l'espai públic i contra la imposició d'Ordenances Cíviques



Milers de persones han participat avui de la marxa popular contra les ordenances del civisme que volen imposar des de l'ajuntament de Barcelona. Segons el nostre recompte més de 5.000, que han arribat a omplir de gom a gom durant força estona la plaça dels Àngels. La marxa que reunia desenes de grup afectats per les ordenances directament i moltes altres persones que indirectament veuran retallades les seves llibertats per l'aplicació d'aquest decret. S'han pogut veure tres grans batucades de tambors que amenitzaven la marxa. La protesta ha començat amb columnes de prop de 200 manifestants que han baixat des de diversos punts de Barcelona, fins a confluir a la plaça Universitat a les 17h. Una columna la configuraven patinadors que han sortit a les 16h del Palau Reial, han baixat per Diagonal i Muntaner sota el lema "Patinar no és cap crim" i han girat per Gran Via fins el punt d'inici, allà han organitzat una exibició de salts de skate.


Un altre nombrós grup ha baixat pel passeig de Gràcia sortint des de la plaça del Diamant, on durant tot el matí hi havien hagut activitats en un solar, s'ha construit una txabola, s'han posat videos.... També ha sortit una marxa des de la plaça Folch i Torres, que ha arribat a les 17:30h a la plaça Universitat, després de passar tot el dia fent variades activitats en aquest solar reivindicat pels veïns i veïnes.
Des de Glòries i el poble nou han sortit malabaristes, ciclistes i una batucada que denunciava l'especulació. i l'ús públic del carrer. Un cop congregats i sota el lema El carrer és de tothom s'ha baixat per la ronda Sant Antoni, on s'hi han afegit nombroses prostitutes.

La baixada pel carrer Joaquim Costa ha donat continuïtat a la marxa,fins arribar a la plaça dels Àngels, que ha estat plena de gom a gom. Allí prop de 300 skaters amb el patí alçat han reivindicat l'ús de l'espai públic. Al carrer dels Àngels s'ha produít el trencament d'un vidre de la seu del PSC. A continuació s'ha baixat per la rambla del Raval, on sorpresivament per a tothom, desenes d'antiavalots dels mossos d'esquadra han irrumput amb molta violència, disparant pilotes de goma i apallisant a diverses persones amb cop de porra. A partir d'aquell moment la manifestació ha viscut moments de molta tensió provocada per aquesta actuació. Alguns manifestants han creuat contenidors per a protegir-se de les pilotes de goma. La marxa ha fet cas omís a les provocacions policials i ha baixat fins arribar a la Rambla on s'ha girat pel carrer Escudellers. Allí s'ha continuat fins la plaça George Orwell, on paradoxalment s'hi va instalar -tot i la contradicció òbvia amb el nom de la plaça- la primera càmera de videovigilància de la ciutat.

Per aquest fet s'ha desplegat una gran pancarta on es llegia "Ull, El Gran Clos et vigila". La intenció de finalitzar la marxa a la plaça de Sant Jaume amb la lectura d'un comunicat ha estat abortada conjuntament pels mossos d'esquadra i els UPAS de la Guàrdia Urbana, i finalment aquest comunicat s'ha llegit al carrer Ferran, on s'ha desconvocat la protesta. Tot i que un miler de persones continuen hores d'ara denunciant la limitació del dret a manifestació al carrer Ferran intentant entrar a la plaça Sant Jaume, acompanyats d'una batucada. Segons informacions d'última hora hi hagut varies persones ferides per l'impacte de les porres dels cossos policials, i pel moment sembla que no hi ha persones detingudes.






 

MANIFESTACIÓ CONTRA LA ORDENANÇA DEL CIVISME


El proper DISSABTE 17 de desembre a les 17h a PLAÇA UNIVERSITAT

Una hora abans sortiran cinc columnes de diferents barris de Barcelona:

- PEDRALBES: 16h a Palau Reial baixada d’skaters, patinadors, ciclistes etc. - CIUTAT VELLA: 16h a les Piscines Folch i Torres, veïns contra la violència immobiliària - GRÀCIA: 16h a la Plaça del Diamant, després del “Txabolejar Gràcia” - POBLENOU: 16h a la Makabra (c\Tánger, 40), bicicletada de malabaristes, músics de carrer, gent que fa circ, artistes etc. - SANTS: 16h a Plaça de Sants

Convoquem aquesta manifestació perquè la ordenança del civisme criminalitza la pobresa i la protesta política i retalla drets socials.
Entre altres activitats prohibeix fer al carrer coses com: jugar a pilota, penjar cartells i pancartes, dormir, menjar o rentar-se, pintar graffitis, ¡ patinar, fer malabars, tocar música, prendre una cervesa, la venda ambulant, determinades formes de mendicitat i treball sexual etc.
L’encarregada de fer complir la ordenança serà la Guàrdia Urbana, amb qui tots i totes estarem obligades a col·laborar. La seva paraula tindrà sempre valor de prova.

Pots descarregar-te l'ordenança a:
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ordenancesprovisionalsconvivencia.052.pdf

Pots descarregar-te els qüestionaris sobre civisme a:
http://www.conservas.tk/cuestionarios/cuestioCAT.pdf
http://www.conservas.tk/cuestionarios/cuestioCAST.pdf

Mira també:
http://elcarreresdetothom.blogspot.com
EL CARRER ÉS DE TOTHOM Víctimes del civisme

dimecres, de desembre 14, 2005

 

Los "Voluntaris" han salido a la calle


Ayer realizaaron su primera consulta y fue todo un éxito! (pronto el video online).

Seguiremos relizando encuestas populares a lo largo y ancho de barcelona.Podrás encontrar el cuestionario sobre la nueva ordenanza cíNica en los puntos más concurridos de estás fechas prenavideñas.

La próxima consulta / acción se realizará el Dijous 15 de desembre a les 18h (en punto!)

en PORTAL DEL ANGEL, frente al cine París:

dilluns, de desembre 12, 2005

 

Qüestionari cívic


Els voluntaris contra el civisme han confeccionat aquest qüestionari per donar a conèixer la nova ordenança municipal.
Descarrega'te-l i fes-ne difussió.
Qüestionari en català (pdf)

dimecres, de desembre 07, 2005

 

Noves convocatòries contra l'ordenança cínica

Amb el civisme i la seva nova ordenança reguladora pretenen marcar les pautes de vida dels habitants d'aquesta ciutat. Un civisme que crida a la convivència i adhesió a la màquina-de-fer-calers, convidant a mirar cap una altra banda front els problemes reals de la misèria quotidiana.

La concentració de treballadores sexuals del 8 de novembre i la del dimarts 22 durant el consell de ciutat a la plaça de Sant Jaume van ser un primer pas de molts per protestar contra un projecte d’ordenança que atempta contra la llibertat pública dels sectors més exclosos de la societat, i un bon precedent per crear aliances entre tots els sectors que ens sentim discriminats i atacats per una possible aplicació de l'ordenança.

És quan ens ajuntem gent diversa amb roblemàtiques socials semblants que els polítics tremolen i es senten amenaçats, cal amplificar l’abast de les mobilitzacions per aturar l’ordenança des del carrer, defensant les nostres maneres de viure, l’accés als recursos bàsics i un ús públic del carrer.

És per consolidar aquestes aliances i per xerrar sobre les diferents iniciatives i propostes que diferent gent indignada (skaters, graffiters,
ocupes, col•lectius varis ...) volen començar una campanya intensiva contra l’ordenança, i que desembocarà en una gran manifestació el dissabte 17 de desembre a la plaça Universitat (dia en que s’acaba el termini d’al•legacions); i en una concentració el 22 de desembre a la plaça Sant Jaume, dia abans de l’aprovació de l’ordenança.



Convocatòries:


Dissabte 17 de desembre.

17:00h. Manifestació Plaça Universitat "El carrer és de tothom"


Dijous 22 de desembre.

Concentració Pl. Sant Jaume

dijous, de desembre 01, 2005

 

És hora de reclamar civisme (o la nova Inquisició)


Quan les ideologies es ressequen, quan dretes i esquerres es confonen deliberadament, quan la política és únicament gestió de l’existent, és l’hora institucional de reclamar civisme. Quan es renuncia a l’erradicació profunda de la desigualtat, quan es descarta la pròpia emancipació, quan la forma de vida dominant exclou l’experiència d’un temps més enllà de la mercaderia (sigui l’habitatge, sigui la càmera digital) o del treball assalariat, és l’hora ciutadana de reclamar civisme. Quan l’economia de mercat ha esberlat les relacions comunitàries, quan l’Estat ha monopolitzat l’acció col·lectiva, és hora que milers d’individus atomitzats s’esgargamellin reclamant civisme. Quan, sota la catifa de la marca Barcelona, s’hi ha escombrat dissimuladament l’escòria que genera el “desenvolupament sostenible”, i quan de tants bonys sota l’esquena la catifa es torna incòmoda, és hora de reclamar –unànimement- civisme.

Aleshores una nova Inquisició es posa en marxa, i protagonitza discursos de polítics mediocres alleujats de tenir per fi un discurs; i escalfa els ànims d’anodins ciutadans fins a fer-los saltar del sofà i abandonar el comandament a distància; i totalitza el llenguatge social fins a tornar-lo un monocord crit histèric que reclama: a la foguera! I al foc purificador del nou dogma s’hi llencen bruixes i bruixots, putes de carrer, bongueros impertinents, okupes radicals, guiris borratxos, veïnes porques, fumetes adolescents, sorollosos immigrants, ionkies despistats, homeless a seques.

I així la Institució, com un Torquemada sadollat, respira a fons sabedora de poder guanyar la batalla per un espai públic massa disputat –de fet reconstruït- pels moviments socials heretges dels darrers anys. I així els nous senyors feudals de les constructores i immobiliàries continuen –sense fer soroll, és un dir- edificant i ventilant-se pisos a 40 milions. I així els mass media tanquen -virtuosos com teòlegs de monestir- el cercle de denunciar i reclamar solucions a un problema de la seva creació. I així el ciutadà dorm el son dels justos, confiat en assolir l’únic cel possible. Civisme, civisme, civisme. Haurem de retorçar el concepte fins que perdi tot sentit.

Ivan Miró La Ciutat Invisible



 

La Vanguardia posa fil a l'agulla de la campanya mediàtica


A començaments del mes de juliol d’enguany, la direcció del rotatiu del grup Godó, va decidir que centraria la seva campanya de desgast contra l'ajuntament de Barcelona mitjançant la utilització reiterativa de la figura de l'incivisme. Des de l'inici d'aquesta ofensiva, 32 portades del rotatiu han estat encapçalades per titulars que hi feien referència. El contingut d'aquestes portades ha estat molt aleatori, arribant a mostrar imatges d'indigents dormint al carrer amb peus de foto denunciant l'incivisme que es viu al carrer Ferran. Aquesta estratègia informativa ha estat paral·lela en el temps a la consolidació d'Albert Gimeno com a director de l'apartat Vivir en Barcelona, després de la marxa d'Eugeni Madueño. Albert Gimeno tenia un llarg currículum de periodisme policial, i fins i tot havia estat denunciat algunes ocasions per la manca de contrastació de certes afirmacions.

 

La caserna de la "guardia cívica" de Joan Clos


Les UPAS (matins i tardas laborables) i les UNOC (nits i caps de setmana) són les encarregades de fer el que en llenguatge d'Aznar s'anomenaria "netejar els carrers de la ciutat". Aquestes unitats tenen la seu central a la caserna del passeig de la Zona Franca, i han rebut des de fa anys l'adoctrinament de l'intendent Juan José Vilanova Juanola, conegut per la seva brutalitat. Són conegudes internament com a guàrdia pretoriana de Joan Clos, i mai són qüestionades pels socis de govern Mayol i Portabella. Acumulen múltiples denuncies per pallisses a immigrants, indigents, okupes, manifestants 0'7, etc....

dimecres, de novembre 30, 2005

 

Article sobre la nova ordenança publicat al núm 0 de DIRECTA


ORDENANCES SOBRE CIVISME A L'ESTIL NOVA YORK

L’ajuntament de Barcelona pretén aprovar abans de gener de 2006 el nou Decret d’Ordenances municipals. Es tracta d’un nou paquet de normatives inspirades clarament en les doctrines de tolerància zero implantades a ciutats com Nova York. Durant la seva visita del passat mes de maig a Barcelona, el cap de la policia novayorquina va aportar nombrosa informació i dossiers a la guàrdia urbana de Barcelona, mostrant així la suposada efectivitat de les mesures de mà dura que allí s’apliquen des de fa anys. De fet, dins de la guàrdia urbana de Barcelona ja fa anys que existeix un sector de comandaments partidaris de l’actuació contundent i sense miraments dels agents. Precisament és aquesta línea dura, defensada també des de la gerència de Via Pública i especialment des del seu màxim responsable Blas Alascio, la que s’està imposant després de la renovació d’intendents que per la via d’oposicions es produí a inicis d’any. El guanyador de les oposicions tot i les queixes internes fou l’intendent de les UPAS, Juan José Vilanova Juanola. Paral·lelament a aquests moviments interns dins del cos de la guàrdia urbana, les picabaralles polítiques entre el tripartit barceloní (PSC-ERC-ICV) i els grups de l’oposició (PP-CIU) -amb l’ajut editorial de diversos mitjans de comunicació- han degenerat en afirmacions del mateix alcalde Joan Clos que deixen entreveure l’aplicació d’un decret d’ordenances molt autoritari.


Algunes filtracions de l’esborrany d’aquest decret –tot i que s’està elaborant amb molt poca transparència- deixen entreveure les línees bàsiques. Una de les màximes serà la carta blanca a la guàrdia urbana per expulsar tota mena d’activitats de la via pública, sigui de la mena que siguin. Amb l’excepció d’aquelles ocupacions de via pública que siguin una font d’ingressos pel consistori. És a dir, s’expulsarà per la força a indigents, captaires, prostitutes, músics de carrer, paradetes informatives, i d’altres actuacions que no retribueixen a les arques municipals. Per contra, es tolerarà i incentivarà, la gravació d’spots publicitaris, els actes institucionals, els carnavals oficials, i d’altres tipus d’activitats que moguin prou diner. Es vol prohibir demanar caritat, seure al carrer, anar sense samarreta, etc... Una altra potestat que es vol introduir és la llibertat d’actuació de la guàrdia urbana sense haver de consultar al jutjat de guàrdia. Precintar i desallotjar locals sense previ avís, tancar gent al calabós durant 72 hores per no pagar una multa, etc.... El cúmul de vulneracions de drets que suposarà l’aplicació d’alguns d’aquests articles al nou decret d’ordenances és llargíssim, i per això ja diverses entitats, com ara la FAVB (Federació de Veins i Veines) s’han interessat per conèixer l’esborrany, abans que passi al debat del plenari municipal poc abans de les festes de Nadal.

dimarts, de novembre 29, 2005

 

"El desorden" Article de Manel Delgado al País 09/09/2005


El civismo es hoy uno de los discursos políticos centrales de nuestras autoridades políticas y mediáticas. Su deterioro ha sido el asunto central del último pleno municipal en Barcelona y de todo tipo de pronunciamientos en las últimas semanas. El civismo concibe la vida social como un colosal proscenio de y para el consenso, en que ciudadanos libres e iguales acuerdan convivir amablemente cumpliendo un conjunto de preceptos abstractos de buena conducta. El escenario predilecto de ese limbo es un espacio público no menos ideal, en que una clase media universal se dedica al ejercicio de las buenas prácticas de urbanidad. En ese espacio modélico no se prevé la posibilidad de que irrumpa el conflicto, puesto que en la calle y la plaza se presupone la realización de la utopía de una superación absoluta de las diferencias de clase y las contradicciones sociales por la vía de la aceptación común de un saber comportarse que iguala.

Barcelona es un ejemplo de cómo, a la que te descuidas, el sueño de un espacio urbano desconflictivizado, por el que pulula un ejército de voluntarios ávidos por colaborar, se derrumba en cuanto aparecen los signos externos de una sociedad cuya materia prima es la desigualdad y el fracaso. Y es porque lo real no se resigna a permanecer secuestrado que nuestros espacios públicos no pueden ser un cordial ballet de ciclistas sonrientes, recogedores de caquitas de perro y pulcros paseantes incapaces de tirar una colilla al suelo. ¿Quiénes son los responsables de que se frustre esa expectativa de ejemplaridad? Parece que esas bolsas crecientes de ingobernablidad se nutren de las nuevas "clases peligrosas", aquellas que el nuevo higienismo social, como el del siglo XIX, clama por ver neutralizadas, expulsadas o sometidas a toda costa: los jóvenes, los inmigrantes, los drogadictos, las prostitutas, los mendigos y esa nueva clase obrera que constituyen los trabajadores extranjeros y sus familias.

Sobre los inmigrantes como factor de suciedad nada que añadir a lo obvio: es pura xenofobia. En cuanto a las prostitutas, tampoco nada novedoso, puesto que son viejos personajes de las pesadillas de quienes quisieran que Barcelona fuera una ciudad ordenada y obediente. Con los indigentes y drogadictos formarían ese submundo de lo que en algunas ciudades latinoamericanas llaman "desechables", aquéllos contra los que se está animando a actuar con fines profilácticos, si hace falta como vemos que ocurre de vez en cuando con las acciones de cabezas rapadas.

En cuanto a los jóvenes, tampoco queda claro a quién corresponde atribuir responsabilidades incívicas. Se habla de extranjeros borrachos, por ejemplo, que se identifican como nuevos nómadas -los travellers- o turistas pobres, aunque es posible que a su lado encontremos a un buen número de estudiantes universitarios de casa bien que han acudido por miles a una ciudad publicitada
internacionalmente como un colosal e ininterrumpido espectáculo al aire libre. Por cierto, es curioso que haya quejas al respecto del consumo juvenil de alcohol en público en una ciudad como Barcelona, en que el botellón no alcanza ni de lejos las dimensiones que conocen otras ciudades españolas como Madrid.

Luego tenemos el capítulo de fiestas descontroladas. Hace tiempo que los espacios festivos han demostrado su fracaso en orden a constituirse en ámbitos felices de cohesión social, y alguien debería recordar los graves desórdenes que conocieron las fiestas de Gràcia hace 30 años, el resultado de los cuales fueron 20 detenidos y un herido como consecuencia de los disparos al aire de la policía. Y es que la fiesta es lo que siempre ha sido, un territorio en que la condición crónicamente problemática de la vida social encuentra una oportunidad en que expresarse. En ese campo se confunden varias cuestiones. Por una parte, la del consumo masivo de alcohol, que no se ataja porque en gran medida depende de él la financiación de esas fiestas. Lo que ocurre es que luego se acabará sosteniendo que los desmanes los han provocado jóvenes borrachos de cerveza vendida por los "lateros" paquistaníes y no por la que les han servido los "buenos ciudadanos" que atendían las barras legales. En cuanto a la implicación de grupos alternativos, es un argumento perfecto para el hostigamiento policial contra la disidencia política radical. Igual no es casual que la asignación de culpa a movimientos sociales anticapitalistas en altercados como los de Gràcia precediera en unos días a un informe en que los Mossos d'Esquadra daban cuenta de la localización en Barcelona de activistas entre cuyos "crímenes" figuraba la difusión de ideas anarquistas y antisistema.

En resumen, . Y es que, como sostenía aquí Josep Ramoneda en un sentido parecido, si uno lee lo que escribieron hace no mucho en estas mismas páginas Oriol Bohigas (27 de julio) y Félix de Azúa (11 de agosto) sobre el pozo de podredumbre en que se había convertido Barcelona, se llega a la conclusión de que lo que molesta a nuestros intelectuales burgueses no es la miseria o la marginación, sino tener que verla.

Mención aparte merece la invocación al término vandalismo para aludir a una nebulosa de conductas en la que manifestaciones de cultura urbana como son los grafitos se mezclan con formas de gamberrismo en las que una visión más profunda debería reconocer elementos de rabia y rencor contra ciertos aspectos del mundo. Todo acto de violencia es un acto de comunicación, cuyas causas no pueden ser atribuidas de manera simple a una patología psíquica o social. Y recuérdese: explicar no es justificar.

Por otra parte, y al respecto, cabría reconocer el descomunal abismo que, en cuanto a efectos, separa la llamada violencia urbana de la violencia urbanística. El 15 de julio, Bernat Puigtobella publicaba en EL PAÍS un merecido elogio a Destrucción de Barcelona (Mudito & Co.), de Juanjo Lahuerta, un libro que no trata precisamente del aumento de las conductas incívicas, sino de la devastación de que ha sido víctima Barcelona en los últimos años a manos del diseño urbano. Porque, si una papelera quemada es un "acto de vandalismo", ¿qué calificación convendría a esos barrios populares desahuciados en masa y destruidos por las excavadoras, a ese centro histórico despanzurrado para construir aparcamientos o a ése borrado para siempre de los restos y los rastros de lo que un día fue una de las ciudades más apasionantes y apasionadas de Europa?

 

Dossier Fartes del civisme


L'Associació Víctimes del Civisme ha elaborat un dossier de materials crítics amb la nova ordenança.
Us el podeu descarregar des d'aquí
Dossier fartes del civisme (doc)

 

Barcelona 2005: el fracàs d'un model


Sobre civisme i incivisme i altres mentides mediàtiques

Aquest estiu ha estat marcat per una campanya mediàtica demagògica i insistent de criminalització de qualsevol forma de pobresa o de dissidència política. Hem llegit que la ciutat està infestada de borratxos, captaires i okupes incívics que són els culpables de tots els mals de la ciutat. Aquesta campanya ha estat orquestrada des de les institucions polítiques catalanes, amb informes filtrats directament a la premsa des de delegació de govern, i ha omplert el buit mediàtic de l’agost. L’objectiu d’aquesta insistència gairebé feixista en el model de la neteja, el silenci i el civisme és contrarestar el fracàs d’un model de ciutat, que té el seu punt àlgid en la crisi del Fòrum de les Cultures. Tots els habitants de Barcelona tenen clar que el Fòrum 2004 només pretenia vendre una ciutat a partir d’uns valors tergiversats. La ciutat ja està venuda però ningú no s’ha cregut la mentida. El resultat: una ciutat convertida en un parc turístic, saturada i amb problemes reals sense resoldre com l’habitatge, l’exclusió social i la pobresa. L’única solució que els queda és acusar d’incívics tots aquells que no encaixen amb la marca i preparar l’opinió pública per una escalada de repressió de la mà dels mossos d’esquadra.

L’exemple més recent d’aquesta construcció mediàtica de l’incivisme l’hem trobat a les festes populars alternatives més potents de la ciutat, les dels barris de Gràcia i Sants. A Gràcia, es denega el permís per les festes alternatives per primer cop en 25 anys, quan són unes festes fortament arrelades al barri. Per altra banda, l’ambient de crispació general al barri per una presència policial mai vista i l’intent de desallotjar totes les places a les 2:30 h va provocar que centenars de persones de diferents procedències s’enfrontessin amb la policia. Els avalots creats van ser immediatament atribuïts als okupes i als antisistema, cosa que va ser desmentida per l’Assemblea de les Festes Alternatives conjuntament amb l’Associació de Veïns.

A Sants, l’aparició de dos guàrdies de seguretat del metro acompanyats per un rottweiler sense lligar, i d’efectius de la policia nacional amb pistola en mà a una de les places de les festes, provoquen diversos ferits de mossegada de gos, alguns dels quals han hagut de ser hospitalitzats, i trets d’arma de foc a una
altura d’1,80 m, tal com la mateixa policia científica ha reconegut, que haurien pogut causar una tragèdia. L’excusa de la intervenció: un grup que estava fent una pintada en una estació de metro propera. En els dies següents es van detenir dues de les persones que havien estat hospitalitzades. La premsa, ocultant dades i tergiversant la informació, va atribuir tots els aldarulls al col•lectiu “antisistema”.

Sants i Gràcia són els darrers exemples, però també tenim la construcció mediàtica totalment falsa i paranoica sobre la presència de cèl•lules terroristes anarquistes italianes a Barcelona, i la permanent traducció de qualsevol forma de pobresa en incivisme. Aquesta campanya, que demostra la complicitat absoluta entre la premsa i les institucions polítiques, engloba sota l’etiqueta de l’incivisme tots aquells que amb la seva simple presència posen en qüestió la façana cool de Barcelona i alhora pretén minar la legitimitat dels moviments socials. El debat sobre el civisme i l’incivisme pretén tapar amb una cortina de fum el problema polític de fons: la creació d’un model urbà a Barcelona que genera exclusió i pobresa i al qual els moviments socials ens oposem frontalment des de l’acció política i des de la creació de xarxes alternatives de consum, cultura i vida.

La pancarta que els habitants de Miles de Viviendas hem penjat a la façana només pretén recordar-vos que desconfieu cada vegada que surti el moviment okupa per la televisió, perquè l’okupació no és una estètica ni l’activitat de quatre joves incívics i violents sinó una forma de lluita política amb una història ja molt llarga que intenta alliberar espais per a l’autogestió, l’autonomia i la crítica en aquesta ciutat hipòcrita.

“Civisme: m. sing. Zel pels interessos i per les institucions de la pàtria (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).”

Assemblea de Miles de Viviendas


This page is powered by Blogger. Isn't yours?