Aquest estiu ha estat marcat per una campanya mediàtica demagògica i insistent de criminalització de qualsevol forma de pobresa o de dissidència política. Hem llegit que la ciutat està infestada de borratxos, captaires i okupes incívics que són els culpables de tots els mals de la ciutat. Aquesta campanya ha estat orquestrada des de les institucions polítiques catalanes, amb informes filtrats directament a la premsa des de delegació de govern, i ha omplert el buit mediàtic de l’agost. L’objectiu d’aquesta insistència gairebé feixista en el model de la neteja, el silenci i el civisme és contrarestar el fracàs d’un model de ciutat, que té el seu punt àlgid en la crisi del Fòrum de les Cultures. Tots els habitants de Barcelona tenen clar que el Fòrum 2004 només pretenia vendre una ciutat a partir d’uns valors tergiversats. La ciutat ja està venuda però ningú no s’ha cregut la mentida. El resultat: una ciutat convertida en un parc turístic, saturada i amb problemes reals sense resoldre com l’habitatge, l’exclusió social i la pobresa. L’única solució que els queda és acusar d’incívics tots aquells que no encaixen amb la marca i preparar l’opinió pública per una escalada de repressió de la mà dels mossos d’esquadra.
L’exemple més recent d’aquesta construcció mediàtica de l’incivisme l’hem trobat a les festes populars alternatives més potents de la ciutat, les dels barris de Gràcia i Sants. A Gràcia, es denega el permís per les festes alternatives per primer cop en 25 anys, quan són unes festes fortament arrelades al barri. Per altra banda, l’ambient de crispació general al barri per una presència policial mai vista i l’intent de desallotjar totes les places a les 2:30 h va provocar que centenars de persones de diferents procedències s’enfrontessin amb la policia. Els avalots creats van ser immediatament atribuïts als okupes i als antisistema, cosa que va ser desmentida per l’Assemblea de les Festes Alternatives conjuntament amb l’Associació de Veïns.
A Sants, l’aparició de dos guàrdies de seguretat del metro acompanyats per un rottweiler sense lligar, i d’efectius de la policia nacional amb pistola en mà a una de les places de les festes, provoquen diversos ferits de mossegada de gos, alguns dels quals han hagut de ser hospitalitzats, i trets d’arma de foc a una
altura d’1,80 m, tal com la mateixa policia científica ha reconegut, que haurien pogut causar una tragèdia. L’excusa de la intervenció: un grup que estava fent una pintada en una estació de metro propera. En els dies següents es van detenir dues de les persones que havien estat hospitalitzades. La premsa, ocultant dades i tergiversant la informació, va atribuir tots els aldarulls al col•lectiu “antisistema”.
Sants i Gràcia són els darrers exemples, però també tenim la construcció mediàtica totalment falsa i paranoica sobre la presència de cèl•lules terroristes anarquistes italianes a Barcelona, i la permanent traducció de qualsevol forma de pobresa en incivisme. Aquesta campanya, que demostra la complicitat absoluta entre la premsa i les institucions polítiques, engloba sota l’etiqueta de l’incivisme tots aquells que amb la seva simple presència posen en qüestió la façana cool de Barcelona i alhora pretén minar la legitimitat dels moviments socials. El debat sobre el civisme i l’incivisme pretén tapar amb una cortina de fum el problema polític de fons: la creació d’un model urbà a Barcelona que genera exclusió i pobresa i al qual els moviments socials ens oposem frontalment des de l’acció política i des de la creació de xarxes alternatives de consum, cultura i vida.
La pancarta que els habitants de Miles de Viviendas hem penjat a la façana només pretén recordar-vos que desconfieu cada vegada que surti el moviment okupa per la televisió, perquè l’okupació no és una estètica ni l’activitat de quatre joves incívics i violents sinó una forma de lluita política amb una història ja molt llarga que intenta alliberar espais per a l’autogestió, l’autonomia i la crítica en aquesta ciutat hipòcrita.
“Civisme: m. sing. Zel pels interessos i per les institucions de la pàtria (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).”
Assemblea de Miles de Viviendas
